Les llegendes de Maria de Bell-lloch: entre la literatura fantàstica i el folklore

• Authors: Emili Samper Prunera

Title variants

EN

The Legends of Maria de Bell-lloch: Between Fantastic Literature and Folklore

• Languages of publication: ES

Abstracts

ES

In 1881 Maria de Bell-lloch, a pseudonym used by Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907), published Llegendas catalanas. A writer of the Renaixença movement, she is one of the first women who stand out in the study of Catalan folk literature in this foundational period of interest for folklore in Catalonia. Some of the stories in the collection have been considered fantastic stories and have been included in various anthologies. The aim of this paper is to analyse this corpus in a philological way to see which stories can be integrated into fantastic literature, considering the theoretical difficulties that the legend poses as a genre.

EN

In 1881 Maria de Bell-lloch, a pseudonym used by Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907), published Llegendas catalanas. A writer of the Renaixença movement, she is one of the first women who stand out in the study of Catalan folk literature in this foundational period of interest for folklore in Catalonia. Some of the stories in the collection have been considered fantastic stories and have been included in various anthologies. The aim of this paper is to analyse this corpus in a philological way to see which stories can be integrated into fantastic literature, considering the theoretical difficulties that the legend poses as a genre.

Keywords

ES

Catalan legends; history of folk literature; Maria de Bell-lloch; Catalan female writers; fantastic literature; Catalan literature

• Publisher: Uniwersytet im. Adama Mickiewicza w Poznaniu
• Journal: Studia Romanica Posnaniensia
• Year: 2018
• Volume: 45
• Issue: 2
• Pages: 21-37

Dates

published

2018-07-09

Contributors

author

Emili Samper Prunera

• Universitat Rovira i Virgili

References

• Armangué, J. (2004). Presentació. Dins M. Bell-lloc, Llegendari (p. 5-29). Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells & Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Bell-lloch, M. de (1875). Narracions y llegendas. Dins Jochs Florals de Barcelona. Any 17 de llur restauració (p. 215-283). Barcelona: Estampa de La Renaxensa.
• Bell-lloch, M. de (1880). Montseny. Dins Jochs Florals de Barcelona. Any XXII de llur restauració (pp. 209-219). Barcelona: Estampa de La Renaixensa.
• Bell-lloch, M. de (1881). Llegendas catalanas. Barcelona: Tipografía Espanyola.
• Bell-lloch, M. de (2004). Llegendari (J. Armangué i Herrero, ed.). Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells & Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Dégh, L. (1991). What is the legend after all? Contemporary Legend, 1, 11-38.
• Dégh, L. (2001). Legend and Belief. Dialectics of a Folklore Genre. Bloomington & Indianapolis: Indiana University Press.
• Domingo, J. M. (2013). Sobre la Renaixença. L’Avenç, 390, 26-35.
• Gennep, A. van (1992). La formación de las leyendas (R. Violant, trad.). Barcelona: Alta Fulla.
• Georges, R. A. (1971). The general concept of legend: Some assumptions to be reexamined and reassessed. Dins W. D. Hand (ed.), American Folk Legend: A Symposium (p. 1-19). Berkeley, Los Angeles & Londres: University of California Press.
• Gregori, A. (2015). La dimensión política de lo irreal: El componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana. Poznań: Wydawnictwo Naukowe UAM.
• Martínez-Gil, V. (2004a). Introducció. Els somni de la literatura: un itinerari català. Dins V.
• Martínez-Gil (ed.), Els altres mons de la literatura catalana: Antologia de narrativa fantàstica i especulativa (p. 9-44). Barcelona: Cercle de Lectors & Galàxia Gutenberg.
• Martínez-Gil (2004b). Les presències fantasmals. Dins V. Martínez-Gil (ed.), Els altres mons de la literatura catalana: Antologia de narrativa fantàstica i especulativa (p. 47-50). Barcelona: Cercle de Lectors & Galàxia Gutenberg.
• Martínez-Gil (2004c). Els monstres. Dins V. Martínez-Gil (ed.), Els altres mons de la literatura catalana: Antologia de narrativa fantàstica i especulativa (p. 161-164). Barcelona: Cercle de Lectors & Galàxia Gutenberg.
• Maspons i Labrós, F. (1952). Tradicions del Vallès. Barcelona: Barcino.
• Nikolajeva, M. (2008). Fantasy. Dins D. Haase (ed.), The Greenwood Encyclopedia of Folktales and Fairy Tales (p. 329-334). Westport, CT & Londres: Greenwood Press.
• Olcina, E. (1998). Apèndix: Dades sumàries per a una panoràmica de la narrativa fantàstica catalana. Dins E. Olcina (ed.), Antologia de narrativa fantàstica catalana (p. 261-269). Barcelona: Laertes.
• Oriol, C. (2015). Les dones folkloristes i la literatura popular catalana a Catalunya, un segle d’estudis i recerques. eHumanista/IVITRA, 8, 656-668.
• Prats, L., Llopart, D. & Prat, J. (1982). La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i institucions 1853-1981. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular.
• Pujol, J. M. (2013). Això era i no era: Obra folklòrica de Josep M. Pujol (C. Oriol & E. Samper, eds.). Tarragona: Publicacions URV.
• Risco, A. (1982). Literatura y fantasía. Barcelona: Taurus.
• Roas, D. (2006). De la maravilla al horror: Los inicios de lo fantástico en la cultura española (1750-1860). Pontevedra: Mirabel.
• Roas, D. (2011a). Tras los límites de lo real: Una definición de lo fantástico. Madrid: Páginas de espuma.
• Roas, D. (2011b). La sombra del cuervo: Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX. Madrid: Devenir.
• Sullivan, C. W. (2001). Folklore and Fantastic Literature. Western Folklore, 60 (4), 279-296.
• Vilà, C. (1992). Introducció. Dins M. Bell-lloc, Vigatans i botiflers (p. 13-28). Barcelona: Barcanova.
• Violant, R. (1982). Les llegendes catalanes. Dins Dolça Catalunya: Gran enciclopèdia temàtica catalana. Tradicions i llegendes (vol. 2, p. 9-142). Barcelona: Mateu.
• Violant, R. (1990). La rondalla i la llegenda: Contribució a l’estudi de la literatura folklòrica catalana. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular & Alta Fulla.

Identifiers

DOI

10.14746/strop.2018.452.002