De mica en mica s’omple la pica de Jaume Fuster: un intent de consolidar la novel·la negra i policíaca a Catalunya

• Authors: Magdalena Wegner

Title variants

EN

Jaume Fuster’s De mica en mica s’omple la pica as an attempt to consolidate crime fiction in Catalonia

Abstracts

EN

Discussing the Catalan crime fiction may appear as a challenging scientific task due to its lacking autochthonous tradition. The scholars exploring this issue have come to conclusion that, even though there were authors such as Rafael Tasis o Manuel de Pedrolo, whose contribution to this literary genre’s solid foundations seems indubitable, Jaume Fuster is the writer responsible for its consolidation in the Catalan literary system in the 1970s. The aim of the present paper is to analyze Jaume Fuster’s De mica en micas’omple la pica in a specific historical context in order to present some of his foreign influences and inspirations. Specifically, it investigates whether the author remained indifferent to external literary products or whether he chose deliberately some of the archi-genre’s elements in order to implement and consolidate crime fiction in Catalonia. For this purpose, we have applied some of the principles of Even-Zohar’s Polysystem Theory. The results showed that De mica en mica s’omple la pica not only has played a major role in the consolidation of crime fiction but it also placed its author in one of the central positions in the Catalan literary polysystem. Moreover, Fuster tended to interact with different foreign traditions by using in his works modified crime fiction components based on the unique repertory conditioned by the geopolitical situation of Catalonia.

Keywords

EN

Contemporary Catalan literature; Jaume Fuster; crime fiction; La Cua de Palla; polysystem theory

• Publisher: Uniwersytet im. Adama Mickiewicza w Poznaniu
• Journal: Studia Romanica Posnaniensia
• Year: 2021
• Volume: 48
• Issue: 3
• Pages: 73-88

Dates

published

2021

Contributors

author

Magdalena Wegner

• Adam Mickiewicz University Poznan

References

• Arbonès i Montull, J. (2018). Pedrolo contra els límits. Lleida: Pagès Editors.
• Aritzeta, M. (1998). El compromís amb la literatura. Serra d’Or, 461, 14-18.
• Aritzeta, M. (2014). Jaume Fuster, la ficció sense fronteres. Ítaca, 5, 161-177.
• Bennasar, S. (2011). Pot semblar un accident. La novel·la negra i la transformació dels Països Catalans 1999-2010. Barcelona: Meteora.
• Canal Artigas, J. & Martín Escribà, À. (2011). La cua de palla: retrat en groc i negre. Barcelona: Alrevés.
• Dolç, M. (1973, 6 de setembre). Impulso satírico de Jaume Fuster. La Vanguardia, p. 47.
• Edicions 62 (1972). La col·lecció de novel·les El Balancí. Serra d’Or, 153, p. 52.
• Estruch Tobilla, J. (1994). El català en la narrativa castellana escrita a Catalunya. Els casos de Mendoza, Marsé i Vázquez Montalbán. Catalan Review, 8 (1-2), 153-160.
• Even-Zohar, I. (1990). Polisystem Studies. Poetics Today, 11 (1).
• Febrés, X. (trans.) (1985). Diàlegs a Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Fuster. Barcelona: Laia.
• Fuster, J. (1972). Ja sou lectors de novel·les de lladres i serenos? Dins À. Martín Escribà, Jaume Fuster, gènere negre sense límits (p. 141-142). Barcelona: Alrevés.
• Fuster, J. (1973a). “Nino” Buscató, una fidelitat esportiva. Serra d’Or, 171, desembre, 41-45.
• Fuster, J. (1973b). Palau i Fabre, el darrer dels alquimistes. Serra d’Or, 164, maig, 17-20.
• Fuster, J. (1973c). Rodolf Sirera, un nou teatre a València. Serra d’Or, 161, febrer, 53-54.
• Fuster, J. (1974a). Catalans a l’Annapurna. Serra d’Or, 180, setembre, 15-19.
• Fuster, J. (1974b). Cinc-cents anys després. Serra d’Or, 181, octubre, 31-34.
• Fuster, J. (1974c). Josep M. Llompart, les illes recordades. Serra d’Or, 176, maig, 29-32.
• Fuster, J. (2016). De mica en mica s’omple la pica. Barcelona: Edicions 62.
• Genette, G. (1989). Palimpsestos. La literatura en segundo grado (trad. de C. Fernández Prieto). Madrid: Taurus.
• Graells, G.-J. (1998). Narrador i prestigitador. Serra d’Or, 461, 19-21.
• Hart, P. (1987). Spanish Sleuth. The Detective in Spanish Fiction. Rutherford: Fairleig Dickinson University Press.
• J. V. (1972, 27 de juliol). “De mica en mica s’omple la pica”, de Jaume Fuster. La Vanguardia, p. 38.
• King, S. (2013). Carvalho y Cataluña: la subjetividad de los márgenes. MVM: Cuadernos de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, 1, 28-45.
• King, S. (2014). Crime Fiction as World Literature. Clues, 32 (2), 8-19.
• King, S. (2017). Making it Ours. Dins L. Nilsson, S. Samrosch & T. D’haen (eds.), Crime Fiction as World Literature (p. 157-169). Nova Delhi: Bloomsbury.
• Llorca, V. (1998). Petit retrat de Jaume Fuster. Serra d’Or, 461, 12-13.
• Martín Escribà, À. (2006). Una autòpsia a la literatura de lladres i serenos. Estudios Catalanes, 4, 149-159.
• Martín Escribà, À. (2015). Rafael Tasis, novel·lista policíac. Barcelona: Alrevés.
• Martín Escribà, À. (2018). Jaume Fuster, gènere negre sense limits. Barcelona: Alrevés.
• Martín Escribà, À. (2020). Escrits policíacs, de “La Cua de Pall” a “Crims.cat”. Barcelona: Alrevés.
• Munné-Jordà, A. (1998). L’altra literatura de Jaume Fuster. Serra d’Or, 461, 22-24.
• Pagès, R. (2013). Jaume Fuster i l’ofici d’escriure. Congrés La Generació dels 70. Recuperat de http://delllibrealsdits.blogspot.com/2013/10/jaume-fuster-i-lofici-descriure.html.
• Pedrolo, M. de (1972). Que falla, la cua de palla? Serra d’Or, 149, febrer, 44-46.
• Redacció (1972). Revista del Centre de Lectura de Reus, 226, agost, 1042. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/139106.
• Riera, M. (1986). Totes les claus de vidre. El Temps, 109, 56-58.
• Saval, J. V. (2006). La particular relació de Manuel Vázquez Montalbán amb la Catalanitat. Revista Internacional de Catalanística (Journal of Catalan Studies), 9, 110-116.
• Triadú, J. (1972). Una generació amb novel·la. Serra d’Or, 156, setembre, 43-46.
• Vázquez Montalbán, M. (1998, 1 de febrer). L’obra ben feta. Avui, p. 51.
• Villalonga, A. M. (2013). Les veus del crim. Barcelona: Alrevés.
• Vilumara, M. [pseud. de Josep Batlló] (1972, 14 de setembre). Una novela de “lladres i serenos”. La
• Vanguardia, 45.

Identifiers

DOI

10.14746/strop.2021.483.006

Biblioteka Nauki

1877537