Full-text resources of CEJSH and other databases are now available in the new Library of Science.
Visit https://bibliotekanauki.pl

PL EN


2022 | 25 | 149-169

Article title

The Roman Conquest of Hispania Citerior. Strategies and Archaeological Evidence in the North-Eastern Peninsular Area. (II-I BCE): the Examples of Puig Castellar of Biosca and Can Tacó (Catalonia, Spain)

Content

Title variants

ES
El proceso de conquista de Roma en la Hispania Citerior. Las estrategias y sus evidencias arqueológicas en el área nororiental peninsular (siglos II-I a.C.): los ejemplos de Puig Castellar de Biosca y Can Tacó (Cataluña, España)

Languages of publication

Abstracts

ES
El objetivo de este trabajo es aportar datos sobre las estrategias seguidas por Roma para hacerse con el control efectivo de la Provincia Citerior de Hispania durante el siglo II a.C. Analizaremos dos asentamientos de la zona nororiental de la Península Ibérica, Puig Castellar de Biosca (Provincia de Lleida) y Can Tacó (Provincia de Barcelona), que servirán para calibrar el grado de implantación territorial romana y bajo qué formas se consolidó este poder. El período que nos interesa abarca desde el final la Segunda Guerra Púnica hasta las primeras décadas del siglo I a.C. Fue un proceso lento en el que Roma no tenía un plan de acción preestablecido, sino que fue adaptando su estrategia a las distintas circunstancias y etapas de la conquista. El final de todo este proceso fue el control y pacificación de la provincia hispana. Si bien todos los investigadores están de acuerdo que durante la primera fase de control de los territorios hispanos el ejército desempeñó un papel destacado, las principales discrepancias están relacionadas con la naturaleza y características de esta ocupación. El eje principal de esta discusión tiene su centro en la necesidad de definir cómo el ejército romano encarnó su presencia en Hispania durante el primer siglo de la conquista y caracterizar los distintos asentamientos para identificar y determinar con precisión su carácter militar o su vinculación con el proceso de conquista sin una función estrictamente militar.
EN
The aim of this paper is to provide data for the knowledge of the strategies followed by Rome to take effective control of the Citerior Province of Hispania during the 2nd century BC. We will analyse two settlements of the north-eastern region, namely Puig Castellar de Biosca (Province of Lleida) and Can Tacó (Province of Barcelona), that will serve to gauge the degree of Roman territorial implementation and under what forms this power will be consolidated. The period that interests us ranges from the end of the second Punic-Roman conflict to the first decades of the 1st century BC. It was a slow process in which Rome did not have a pre-established plan of action but was adapting its strategy to the different circumstances and stages of the conquest. The end of all this was the final control and pacification of the country. While all the researchers have a common understanding that during the first phase of control of the Hispanic territories the army played the most important role, the main discrepancies are related to the nature and characteristics of this occupation. The main focus in this discussion has its centre in the need to define how the Roman Army embodied his presence in Hispania during the first century of conquest and to characterise the different settlements in order to identify and determine with precision their military character or their connection with the process of conquest without a strictly military function. Funding: This research was funded by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (De la consolidación del poder militar romana a la fundación de ciudades (mediados del siglo II a.C.-principios del siglo I d.C). en la Cuenca del rio Segre: Iesso y Iulia Libica DGYCIT PID2019-104120GB-I00-2023-2021), and the Department of Culture of the Catalan Autonomous Government (La conquesta romana a la Catalunya interior: l’exemple de Puig Castellar (Biosca), CLT009/18/00014).

Year

Issue

25

Pages

149-169

Physical description

Dates

published
2022

Contributors

  • Universitat Autònoma de Barcelona
  • Universitat Autònoma de Barcelona

References

  • Asensio, D., Cardona, R., Morer, J., Pou, J., Gil, B., Cantero, F.J., Sànchez, L. (2014). Novetats de la recerca en els nuclis lacetans de Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Les campanyes del 2011 al 2013. In: II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012. Actes (Vic, 13-15 desembre 2012). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Museu Episcopal de Vic. 104–110.
  • Belmonte, C. (2015). El Serrat dels Espinyers: noves aportacions al poblament iber i romà d’Isona. (Pallars Jussà). In: Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (Coll de Nargó i la Seu d’Urgell, 29-30 de novembre 2013). Lleida: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs. 156–163.
  • Carreras, C., Martin, A., Pera, J., Rodrigo, E. (2016). “Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo”. Saguntum 48.4. 87–104. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.48.767
  • Casas, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Vivó, D., Soler, V. (2015). “Mas Gusó: una statio romana al suburbium d’Emporiae (Provincia Hispania Citerior)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 25. 245–262.
  • Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J. (2015). Una nueva fortificación de época republicana en Empúries. Una base militar para la conquista de Hispania. In: M. Bendala (coord.). Los Escipiones. Roma conquista Hispania. Exposición celebrada en el Museo Arqueológico Regional (Alcalá de Henares, febrero-septiembre 2016). Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional. 107–127.
  • Díaz, M., Ramírez, R. (2015). “El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconensis), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses”. Revista d’Arqueologia de Ponent 25. 263–278.
  • Duran, M., Mestres, I., Principal, J., Padrós, C. (2015). “El Camp de les Lloses (Tona, Osona): un post avançat amb tallers metal:lúrgics al servei de la logística de l’exèrcit romano-republicà (125–75 ane)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 25. 293–307.
  • Molist, N. (coord.) (2008). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995–2006). Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura.
  • Noguera, J., Principal, J., Ñaco, T. (2014). La actividad militar y la problemàtica de su reflejo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218–45 a.C.). In: F. Cadiou and M. Navarro (ed.). La guerre et ses traces. Conflicts et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (IIIe–Ier s. av.C) Colloque International. Institut Ausonius, Bordeaux, France. Novembre 25–27. 2010. Ausonius Memoires 37. 31–56. Bordeaux: Ausonius Maison de l’Archéologie.
  • Padrós, C., Pujol, A., Sala, R. (2015). “Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un praesidium pompeià als peus dels Pirineus?”. Revista d’Arqueologia de Ponent 25. 279–292.
  • Pera, J., Carreras, C., Romaní, N., Rodrigo, E., Padrós, N., de Solà, G. (2016). El proceso de implantación romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a.C. In: J. Pera, J. Vidal (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza: Pórtico. 167–205.
  • Pera, J., Carreras, C., Rodrigo, E., Romaní, N., Padrós, N., De Solà, G., Guitart, J. (2018). “Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya (campanyes 2013–2015)”. Tribuna d’Arqueologia 2015–2016. 31–56.
  • Pera, J., Rodrigo, E., Romaní, N., Carreras, C. (2019) “Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II a. C. En el noreste de la Hispania Citerior”. Gladius 3. 19–43. https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02
  • Pera, J., Romaní, N., Rodrigo, E., Carreras, C., Catarineu. (in press). El contexto cerámico del castellum republicano de Puig Castellar de Biosca (180–120 a.C.). In: Actas del V Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la cerámica antigua en Hispania (Alcalá de Henares, 6–8 novembre 2019). 37–50.
  • Principal, J., Camañes, M.P., Padrós, C. (2015): “Un edifici singular al castellum de Monteró 1 (Camarasa, La Noguera), i l’urbanisme complex d’un post avançat del nord-est de la Citerior”, Revista d’Arqueologia de Ponent 25. 309–328. https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02
  • Rodrigo, E., Carreras, C., Porcheddu, V. (2015). “Marques africanes i ròdies de Can Tacó”. Pyrenae, revista de prehistòria i antoiguitat a la Mediterrània occidental 46(2). 31–47.
  • Rodrigo, E., Guitart, J., Garcia, G., Mercado, M. (2013a). El jaciment de Can Tacó (Montmeló/Montornès del Vallès) i els inicis de l’ocupacio del territori laietà en àpoca republicana. In: Actes del Simposio Internacional Ager tarraconensis, vol. 5. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Classica. 219–232.
  • Rodrigo, E., Gutiérrez, A., Álvarez, A., Guitart, J. (2013b). El yacimiento de Can Tacó (Vallès Oriental, Cataluña) y el inicio de la arquitectura de tipo itálico en la Península Ibérica. Análisis de los materiales constructivos cerámicos (tegulae e ímbrex). In: I Congreso Internacional de estudios cerámicos. Noviembre 2010. Cadiz: Universidad de Cádiz. 1572–1587.
  • Romaní, N., Rodrigo, E., Pera, J., Gutiérrez García-Moreno, A. (2020). El material constructiu de la fortificació militar de segle II aC de Puig Castellar de Biosca (Lleida): paviments, revestiments parietals i cobertes. In: Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura en homenatge al Dr. Alberto López. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. 391–404.
  • Ruiz de Arbulo, J. (2014). Kesse / Tarrákon / Tarraco. En torno a los orígenes de una ciudad portuaria. In: L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.). Implantations humaines en milieu littoral méditerranéen: facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace de la Préhistoire au Moyen Âge. XXXIVes rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes. Antibes: Éditions APDCA.
  • Salazar, N., Pàmies, D., Moreno, I. (2016). “De Sigarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (Els Prats de Rei, Anoia) entre l’Ibèric Antic i l’Edat Mitjana”. Tribuna d’Arqueologia 2013–2014. 115–134.

Document Type

Publication order reference

Identifiers

Biblioteka Nauki
2230797

YADDA identifier

bwmeta1.element.ojs-doi-10_18778_1733-0319_25_11
JavaScript is turned off in your web browser. Turn it on to take full advantage of this site, then refresh the page.