Full-text resources of CEJSH and other databases are now available in the new Library of Science.
Visit https://bibliotekanauki.pl

PL EN


2019 | 26 | 3 | 135-160

Article title

The Sweet War, or How Military Campaigns of Alfonso V of Aragon Affected the Eating Habits in Early to Mid-15th Century

Authors

Content

Title variants

PL
Słodka wojna, czyli jak wyprawy wojenne Alfonsa V Wspaniałomyślnego wpłynęły na zmianę zwyczajów żywieniowych w Italii w pierwszej połowie XV w.

Languages of publication

EN

Abstracts

EN
Starting from the time of James I the Conqueror (1213-1276) the Kingdom of Aragon started its Mediterranean expansion. Following successive military expeditions, its conquests included: Mallorca and the other Balearic Islands (1229-1235), Sicily (1282) and  Sardinia (1323-1324). The culmination of this process was the involvement of a Alfons V the Magnanimous (1416-1458) in the war for the Kingdom of Naples, which began in 1420. After 22 years of intermittent struggle, in 1442, Alfons V the Magnanimous eventually captured Naples, which in the years to come became one of the leading centers of the Italian Renaissance. The appearance of foreign domination in southern Italy suddenly entailed the transfer of Catalan culture, language and customs. Among the latter, Catalan culinary traditions formed at the end of the fourteenth century also occupied an important place. It was during this period that a significant change took place in the Kingdom of Aragon regarding the role and the circumstances of eating sweets by its financial and political elites. Until then, confectioneries were served as part of dessert at the end of the main meal (dinner or feast), while in the period discussed their consumption considerably shifted in time. Initially, their consumption was still associated with the various elements of the feasting etiquette (e.g. dancing, amusements, other meals). With time, the ceremonial of eating sweets transformed into a separate meal of sweet snacks, referred to by the Catalan term of col·lació. It quickly became a solemn, independently functioning type of feast, with an established ceremonial and setting. Under what circumstances were Catalan eating practices transplanted to Italian context? What influence did the ruler and his military operations have on the enrichment of Italian feasting with new ele ments of Catalan provenance? – Such questions define the direction of the considerations made by the author of the paper.
PL
Począwszy od czasów Jakuba I Zdobywcy (1213-1276) Korona Aragonii wkroczyła na drogę ekspansji śródziemnomorskiej. W wyniku kolejnych wypraw wojennych pod panowaniem jej władców znalazła się Majorka i pozostałe wyspy archipelagu Balearów (1229-1235), Sycylia (1282) i Sardynia (1323-1324). Kulminacją tego procesu było za-angażowanie się Alfonsa V Wspaniałomyślnego (1416-1458) w wojnę o Królestwo Neapolu, która rozpoczęła się w 1420 r. Po 22 latach zmagań toczonych z przerwami, w 1442 r. Alfons V Wspaniałomyślny ostatecznie zawładnął Neapolem, który w kolejnych latach stał się jednym z przodujących ośrodków włoskiego renesansu. Pojawienie się obcego panowania w południowej części Italii po-ciągnęło za sobą transfer katalońskiej kultury, języka i obyczajów. Wśród tych ostatnich ważne miejsce zajmowały również katalońskie zwyczaje kulinarne, które wykształciły się u schyłku XIV w. To właśnie w tym okresie na terenach Korony Aragonii doszło do istotnej zmiany roli i okoliczności spożywania słodyczy w kręgach elit władzy i pieniądza. Dotychczas słodkości były podawane jako deser na za-kończenie głównego posiłku dziennego (obiadu, uczty, uroczystego przyjęcia), natomiast od wzmiankowanego okresu ich spożycie uległo wyraźnemu czasowemu przesunięciu. Początkowo ich konsumpcja nadal była związana z poszczególnymi elementami rytuału biesiadowania (np. tańcami, zabawami, innymi posiłkami). Z czasem uroczyste spożywanie wyłącznie słodyczy przekształciło się w autonomiczny posiłek o charakterze przekąski, zwany z katalońska col·lació. Szybko stało się ono uroczystym, samodzielnie funkcjonującym typem przyjęcia, z ustalonym ceremoniałem i oprawą. W jakich okolicznościach doszło do przeszczepienia katalońskich praktyk żywieniowych na grunt włoski? Jaki był wpływ samego władcy i prowadzonych przezeń działań militarnych na ubogacenie włoskich form biesiadowania o nowe pierwiastki proweniencji katalońskiej? – to pytania, które wyznaczają kierunek rozważań podjętych przez autora referatu.

Year

Volume

26

Issue

3

Pages

135-160

Physical description

Dates

published
2019-10-01

Contributors

References

  • Abū Marwān ‘Abd al-Malik b. Zuhr, Kitāb al-Agdiya, ed. E. Garcia Sanchez, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Granada 1996.
  • Adroer i Tassis A., Un convit reial a la Barcelona del s. XV, in: Actes del I Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó: Edat Mitjana, Vol. II, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1995.
  • Alfonso V d’Aragona, in: Dizionario Bigrafico degli Italiani, http://www. treccani.it/enciclopedia/alfonso-v-d-aragona-re-di-sicilia-re-di-napoli_ (Dizionario-Biografico).
  • Alfonso V El Magnánimo, in: Diccionario Biográfico Español, http://dbe.rah. es/biografias/6367/alfonso-v.
  • Aventín M., Ferran d’Antequerra: el pactisme i la continuïtat de la política mediterrània, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 154-158.
  • Batlle C., L’unió amb Aragó, in: Historia de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. II, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 77-84.
  • Beccadelli A., el Panoramita, Dels fets e dits del gran rey Alfonso, Editorial Barcino, Barcelona 1990.
  • Belenguer E., Orígens del Regne de València: conquesta i poblament, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 23-30.
  • Bénézet J.-P., Pharmacie et médicament en Méditéranée occidentale (XIII XVI siècles), Honoré Champion, Paris 1999.
  • Benporat C.,‘De convivencia’. un trattato di etica conviviale di Giovanni Pontano, “Appunti di gastronomia” 36/2001, pp. 10-16.
  • Benporat C., La “collatione”. una nuova forma conviviale, “Appunti di gastronomia” 52/200, pp. 45-58.
  • Benporat C., Convivialità. cucina e decori delle tavole nella Firenze del’400, “Appunti di gastronomia” 28/1999, pp. 5-21.
  • Benporat C., Feste i banchetti. Convivialità italiana fra Tre e Quattrocento, Leo S. Olschi Editore, Firenze 2001.
  • Benporat C., Note per la storia dei confetti, “Appunti di gastronomia” 47/2005, pp. 71-89.
  • Bisson Th.N., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Editorial Crítica S.A., Barcelona 1988.
  • Bridgeman J., A Renaissance wedding. The celebrations at Pesaro for the Marriage of Costanzo Sforza & Camilla Marzano d’Aragona (26 30 May 1475), Harvey Miller Publishers, London 2013.
  • Cabestany J.-F., Diplomàcia i guerra durant el regnat de Jaume II, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 53-62.
  • Cabestany J.-F., La crisi demogràfica dels segles XIV i XV, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 166-171.
  • Cardini G., Alfonos il Magnanimo. Il re del Rinascimento che fece di Napoli la capitale del Mediterraneo, Salerno Editrice, Napoli 2019.
  • Carnevale Schianca E., La cucina medievale. Lessico, storia, preparazioni, Leo S. Olschi Editore, Firenze 2011.
  • Claramunt S., Dos aspectes de l’alimentació medieval: dels canonges a les “miserabiles personae”, in: Alimentació i societat a la Catalunya medieval. Anuario de estudios medievales, Anex 20, Consejo Superior de Investigaciones Sientíficas, Barcelona 1988, pp. 167-172.
  • Coll i Alentorn M., La Península i el Mediterrani en el regnat de Jaume I, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 4-15.
  • Comès P.J., Libre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts format per Pere Joan Comes en 1583 y recóndit en lo Arxiu del Excelentíssim Ajuntament, ed. J. Puiggari, La Renaixensa, Barcelona 1878, pp. 94-102.
  • Cougnet A., L’evoluzione dell’arte dulciaria in Italia, in: G. Ciocca, Il pasticciere e confettiere moderno. Raccolta completa di ricette, Ulrico Hoepli, Milano 1923.
  • Coulon D., Barcelone et le grand commerce d’Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l’Égipte et Syrie-Palestine (ca. 1330 – ca. 1430), Casa de Velázquez, Madrid–Barcelone 2004.
  • Del Treppo M., I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, L’Arte Tipografica, Napoli 1972.
  • Del Treppo M., Aragon, in: The New Cambridge History, Vol. VIII. c. 1415 – c. 1500, ed. Ch. Allmand, Cambridge University Press, Cambridge 1998.
  • Diario ferrarese dall’anno 1409 sino al 1502 di autori incerti, ed. G. Pardi, in Rerum Italicarum Scriptores 24/7, Vol. I, Nicola Zanichelli, Bologna 1933.
  • Diccionari d’història de Catalunya, ed. J. Mestre i Campi, Edicions 62, Barcelona 1998.
  • Faccio B., I fatti d’Alfonso d’Aragona primo re di Napoli, Apresso Giovanni et Gio. Paolo Giolitti de Ferrari, Vinegia 1590.
  • Feliu G., La crisis catalana de la baja edad media. Estado de cuestion, “Hispania” 2004, 64/2, No. 217, pp. 435-466.
  • Ferrer i Mallol M.-T., El comerç català a la Baixa edat mitjana, “Catalan Historical Review” 2012, 5, pp. 161-162.
  • Gajda Z., Do historii medycyny wprowadzenie, Wydawnictwo WAM, Kraków 2011.
  • Giménez Soler A., La Edad Media en la Corona de Aragón, Editorial Labor S.A., Barcelona 1944.
  • Girona i Llagostera D., Itinerari del rey En Martí I, “Anuari, Institut d’Estudis Catalans” 1913-1914, 5/1, pp. 515-656.
  • González Hurtebise E., Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424), “Anuari. Institut d’Estudis Catalans” 1907, pp. 148-188.
  • González Ruiz D., Breve historia de la Corona de Aragón, 2012 (ebook).
  • Gual Camarena M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII y XIV), Excelentísima Diputación Provincial, Tarragona 1968.
  • Gubern R., La crisis financiera de 1381 en la Corona de Aragón, in: Congresso Internazionale di Scienze Storiche. Riassunti delle Comunicazioni, Sansoni Editore, Firenze 1955, pp. 236-238.
  • Guiral J., Le sucre à Valence aux XV et XVI siècles, in: Manger et boire au Moyen Âge. Actes du Collque de Nice (15-17 octobre 1982), t. 1: Aliements et Societé, Les Belles Lettres, Nice 1984, pp. 119-129.
  • Història de Catalunya, ed. P. Vilar, Vol. II, Edicions 62, Barcelona 1987.
  • Hryszko R., Sasor R., Średniowieczne słodycze katalońskie w źródłach i literaturze (z wyborem tekstów z XIV i XV wieku), Towarzystwo Wydawnicze Historia Iagellonica, Kraków 2019.
  • Hryszko R., Media aeva dulcia: analiza produkcji i konsumpcji słodyczy w Koronie Aragonii w XIV i XV w., Towarzystwo Wydawnicze Historia Iagellonica, Kraków 2013.
  • Huici Miranda A., La cocina hispano-magrebí durante la época almohade según un manuscrito anónimo del siglo XIII, Ediciones Trea, Somonte-Cenero 2005.
  • Ibn Razīn al-Tuğībī, Relieves de las mesas. acerca de las delicias de la comida y los diferentes platos, estudio, traducción y notas M. Marín. Ediciones Trea, Somonte-Cenero 2007.
  • Introducció, in: A. Beccadelli, el Panoramita, Dels fets e dits del gran rey Alfonso, Editorial Barcino, Barcelona 1990, pp. 15-65.
  • Ioannis Ioviani Pontani, Opera omnia soluta oratione composita, Vol. I, Aldus, Venetiis 1518.
  • Kuhne-Brabant R., El azúcar: usos dietéticos y farmacéuticos según los médicos árabes medievales, in: 1492: lo dulce en la conquista de Europa. Actas del quarto seminario internacional sobre la caña de azúcar. Motril 21 25 septembre 1992, Diputación Privincial Granada, Granada 1994, pp. 41-62.
  • Kuhne-Brabant R., Le sucre et le doux dans l’alimentation d’al-Andalus, “Médiévales” 1997, 33, pp. 55-67.
  • Llibre de les solemnitats de Barcelona. Edició completa del manuscrit de l’Arxiu Històric de la Ciutati, eds. A. Duran i Sanpere J. Sanabre, Vol. 1: 1424- 1546, Barcelona: Institució Patxot, Barcelona 1930.
  • Maranges I., Dolços medievals per avui, Edicion El Médol, Tarragona 1998.
  • Marín M., El sucre a la gastronomia andalusina a partir de la Fadāla de Ibn Razīn, in: Sucre & Borja. La canyamel dels ducs. Del trapig a la taula, ed. J.A. Gisbert, Generalitat Valenciana, Gandia 2000, pp. 52-57.
  • Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, Introducción y texto por J.M. Madurell Marimón, Consejo Superior de Investigaciones Sientíficas, Barcelona 1963.
  • Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, ed. F.M. Gimeno, D. Gozalbo J. Trenchs, Universitat de València, València: 2009.
  • Ordine de le nozze de lo Illustrissimo Signor Misir Costantino Sfortia de Aragonia et la Illustrissima Madona Camilla de Aragonia sua consorte nel anno 1475 ad infrascripto, Vicenza. Hermano Levilapide, 9 novembre 1475, in: C. Benporat, Feste e banchetti. Convivialità italiana fra Tre e Quattrocento, Leo S. Olschi Editore, Firenze 2001, pp. 176-223.
  • Ouerfelli M., Le sucre. Production, commercialisation et usage dans Méditerranée médiévale, Brill, Leiden–Boston 2008.
  • Riera-Melis A., Il Mediterraneo. crogiuolo di tradizioni alimentari. Il lascito islamico alla cucina catalana medievale, in: Il mondo in cucina. Storia. identità. Scambi, ed. M. Montanari,Laterza, Bari–Roma 2002, pp. 3-43.
  • Roca J.M., Johan I d’Aragó, Real Academia de Buenas Letras, Barcelona 1929.
  • Romano D., Pere el Gran i el Regne de Sicília, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 31-40.
  • Runciman S., Nieszpory sycylijskie. Dzieje świata śródziemnomorskiego w drugiej połowie XIII wieku, Książnica, Katowice 1997.
  • Ryder A., Alfonso the Magnanimous. King of Aragon. Naples and Sicily. 1396- 1458, Oxford University Press, Oxford 1990.
  • Sáez E., Alfons el Magnànim i la idea imperial, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978.
  • Sanchis Sivera J., Vida íntima de los valencianos en la época foral, Ediciones Aitana, Valencia 1993.
  • Santoro D., Salute dei re. Salute del popolo. Mangiare e curarsi nella Sicilia tardomedievale, “Anuario de estudios medievales” 2013, 43/1 enero – junio, pp. 259-289.
  • Savage-Smith E., Medycyna, in: Historia nauki arabskiej, ed. R. Rashed in cooperation with R. Morelonem, t. 3: Technika. alchemia. nauki przyrodnicze i medycyna, Wydawnictwo Akademickie Dialog, Warszawa 2005, pp. 161-221.
  • Schena O., Le leggi palatine di Pietro IV d’Aragona, Consilio Nazionale delle Ricerche, Cagliari 1983.
  • Sobrequés Callicó J., La Peste Negra en la Península Ibérica, “Anuario de estudios medievales” 1970-1971, 7, pp. 67-102.
  • Sobrequés i Callicó J., El problema successori i el Compromís de Casp, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 151-154.
  • Sobrequés i Callicó J., L’expedició de la Gran Companyia Catalana d’Orient, in: Història de Catalunya, ed. J. Salvat, Vol. III, Salvat Editores S.A., Barcelona 1978, pp. 63-67.
  • Suñé Arbussá M. i Sorní Esteva X., Barcelona. Baja Edad Media ¿Especieros o boticarios?, “Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia” 1983, 136, pp. 130-150.
  • Trasselli C., Sul debito pubblico in Sicilia sotto Alfonso V d’Aragona, “Estudios de historia moderna” 6, 1956-1960, pp. 69-112.
  • Tuñón de Lara M., Valdeón Baruque J., Domínguez Ortiz A., Historia Hiszpanii, Universitas, Kraków 1997.
  • Vela i Aulesa C., La col·lació. un àpat medieval poc conegut, In La Mediterrània. àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V–XVIII). XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals: realizades a Palma del 29 de novembre al 2 dicembre de 1995), Consejo Superior de Investigaciones Sientíficas, Palma 1996, pp. 669-696.
  • Vela i Aulesa C., L’obrador d’un apotecari medieval segons el llibre de comptes e Francesc Ses Canes (Barcelona. 1378-1381), Consejo Superior de Investigaciones Sientíficas, Barcelona 2003.
  • Vela i Aulesa C., Ordinacions. privilegis i oficis la regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XV), “Anuario de Estudios Medievales” 2006, 36/2, pp. 839-882.
  • Vilar P., Le déclin catalan du Bas Moyen-Age. Hypothèses sur sa chronologie, “Estudios de historia moderna” 1956-1959, 6, pp. 1-68.

Document Type

Publication order reference

Identifiers

YADDA identifier

bwmeta1.element.ojs-doi-10_35765_pk_2019_2603_11
JavaScript is turned off in your web browser. Turn it on to take full advantage of this site, then refresh the page.